LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA

Representen dos sons diferents; per tant és important saber-los distingir, perquè hi ha paraules que només es diferencien per aquest so.

·Essa sonora (s i z):

a) Z al principi de paraula: zebra, zona, zel...

b) Z després de consonant: esmorzar, pinzell, onze...

c) S entre vocals: casa, pesar, cervesa... Excepte en alguns mots cultes, que s'escriuen Z: traoezi, amazona, ozó...

d) S en els derivats del compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar, transportar...

Casos especials de la essa sonora:

a) Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes però hem de pronunciar amb essa sonora: països, Susanna, nasal...

b) Hi ha un sequit de mots que en castellà acaben en S però que en català, en singular, no: crisi, tesi, dosi...

·Essa sorda (s,ss,c,ç i sc):

a) S al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, dansa, tros...

b) SS entre vocals: pallasso, passió, grossa...

c) C al principi de paraula de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, places, nació...

d) Ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, lluç...

e) SC entre vocals: escena, ascensor, piscina...

Casos especials de la essa sorda:

a) Quan davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no escrivim mai ss: contasenya, asimetria, sobresortir...

b) Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda:

1.Les paraules acabades en -essa (alcadessa...); -gressió/gressor (agressió, transgressor...); -missió/-missor (transmissió, emissor...); -pressió/-pressor (repressió, opressor...)

2.Altres mots: discussió, excessiu, premisa...