a)Neologismes: Paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia: córner, croissant...
b)Estrangerismes: La llegua receptora del mot ja en té un que significa el mateix: clown (pallaso)
c)Calcs: Forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera: la pilota ha donat a la barrera
dimarts, 7 de març del 2017
LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G
Les grafies b i v:
a)Escrivim amb b:
·Davant de l i r: blanc, roble....
·Darrere de m: rombe, bomba...
·Si dins la mateixa família trobem mots amb p: saber (sap), lloba (llop)
b)Escrivim amb v:
·Darrere de n: canviar, inventar...
·En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: cantava, cantaves...
·Si dins la matèixa família trobem mots amb u: novetat (nou), bevia (beure)
*Els pseudoderivats són mots que no han seguit l'evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sino que deriven directament d'una paraula llatina
c)Paraules homòfones amb b i v:
Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual, s'escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent.
d)Mots que confonen:
Hi ha unes paraules que per influència dpaltre llengües romànques escrivim malament
Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula:
·P i B sonen igual que P: rap, cub...
·T i D sonen igual que T: set, fred...
·C i G sonen igual que C: cec, mag...
·Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit...
*Excepcions:
·Adob, club, tub, sud, fred, David...
·Els mots acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
·Els mots acabats en -leg, -gog: fiòleg, pedagog...
·Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateiza lletra que porten els derivats: serp (serpentejar)
*Excepcions:
·La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc...
·Els mots: ànec, fàstic, càrrec..., ja que aquestes paraules dan els derivats en -g: esparraguera, mànega...
a)Escrivim amb b:
·Davant de l i r: blanc, roble....
·Darrere de m: rombe, bomba...
·Si dins la mateixa família trobem mots amb p: saber (sap), lloba (llop)
b)Escrivim amb v:
·Darrere de n: canviar, inventar...
·En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: cantava, cantaves...
·Si dins la matèixa família trobem mots amb u: novetat (nou), bevia (beure)
*Els pseudoderivats són mots que no han seguit l'evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sino que deriven directament d'una paraula llatina
c)Paraules homòfones amb b i v:
Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual, s'escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent.
d)Mots que confonen:
Hi ha unes paraules que per influència dpaltre llengües romànques escrivim malament
Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula:
·P i B sonen igual que P: rap, cub...
·T i D sonen igual que T: set, fred...
·C i G sonen igual que C: cec, mag...
·Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit...
*Excepcions:
·Adob, club, tub, sud, fred, David...
·Els mots acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
·Els mots acabats en -leg, -gog: fiòleg, pedagog...
·Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateiza lletra que porten els derivats: serp (serpentejar)
*Excepcions:
·La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc...
·Els mots: ànec, fàstic, càrrec..., ja que aquestes paraules dan els derivats en -g: esparraguera, mànega...
ELS COL·LOQUIS I CRSTÒFOL DESPUIG
Els Col·loquis:
Els componen sos diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Mentre caminen aborden temàtiques diverses que els preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la política i el context eclesiàstic i social.
Personatges: Pedro, Lúcio i Fàbio
A través d'aquests diàlegs obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat en opinions i no en realitats absolutes.
Cristòfol Despuig:
Fou un cavaller i humanista tortosí que es va dedicar a la prosa historiogràfica.
Era una persona amb un gran interés per la realitat cultural, política i religiosa que l'envoltava. Va dedicar gran part de la seva vida a llegir i a entendre els clàssics
Els componen sos diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Mentre caminen aborden temàtiques diverses que els preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la política i el context eclesiàstic i social.
Personatges: Pedro, Lúcio i Fàbio
A través d'aquests diàlegs obtenim una visió crítica del panorama català de l'època basat en opinions i no en realitats absolutes.
Cristòfol Despuig:
Fou un cavaller i humanista tortosí que es va dedicar a la prosa historiogràfica.
Era una persona amb un gran interés per la realitat cultural, política i religiosa que l'envoltava. Va dedicar gran part de la seva vida a llegir i a entendre els clàssics
LA PROSA DEL SEGLE XVI
·Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir
·Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica
La peça catalana més important d'aquest corrent espiritual és L'espill de la vida religiosa, publicar l'any 1515. No se sap l'autor però hi han pistes que fan pensar que és Miquel Colmada.
Tracta d'un ermità que viu un pelegrinatge pels diferens estadis de la tradició asceticomística.
·Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica
La peça catalana més important d'aquest corrent espiritual és L'espill de la vida religiosa, publicar l'any 1515. No se sap l'autor però hi han pistes que fan pensar que és Miquel Colmada.
Tracta d'un ermità que viu un pelegrinatge pels diferens estadis de la tradició asceticomística.
ELS VERBS IRREGULARS
EL VERB:
Verbs regulars i verbs irregulars:
Els verbs regulars es conjuguen combinant l'arrel o lexema amb els morfemes de temps, persona, nombre i mode.
Els verbs irregulars són aquells que representen canvis en l'arrel o en les terminacions.
Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació:
a)Infinitius acabats esn -car, çar, -gar, -jar, -uar + desinència e o i canvien de grafia:
c - que: tacar, taco, taques, taquin
ç - c: caçar, caço, cacem, cacin
g - gu: fregar, frego, freguem, freguin...
j - g: penjar, penjo, pengem, pengis...
u - ü: adequar, adeqüo, adeqüa, adeqües, adeqüis...
b)Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar i -uar + desinències -i, -is, -in s'sescriuen amb dièresi:
Present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn...
Imperatiu: crea, creï, creem creeu, creïn...
Irregularitats de la segona conjugació:
a)Infinitius acabats en -ldre i -ndre: moldre, absoldre, resoldre...
b) Infinitius acabats en vocal + -ure: beure, dure, viure...
c)Infinitus acabats en vocal + -ixer: conèixer, aparèixer, néixer...
d)Infinitius acabats en consonant + -re o -er: rebre, concebre, percebre...
*Formes verbals que poden presentar la irregularitat:
·1a Persona present d'indicatiu: valc, molc, prenc...
·Passat simple: escriguí, escriques, escrigué...
·Present de subjuntiu: ofengui, ofenguis, ofengui...
·Imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, coneguéssim...
·Imperatiu: rep, rebi, rebem...
Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació:
Alguns verbs modifiquen la vocal del radial, segons si és tònica o àtona: jeu/jaurà (jeure)
Els verbs poder i voler canvuen la vocal de l'arrel per u en les formes de la 1a persona del present d'indicatiu i tot el present de subjuntiu i de l'imperatiu: puc, pugui, vulgui...
Tercera conjugació:
La majoria del verbs afegeixen un increment -eix- abans de la terminació al present d'indicatiu i de sunjuntiu i també a l'imperatiu. (verbs incoatius): pateixo, pateixes, pateix...
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir canvien la vocal de l'arrel de o a u quan es troba en posició tònica. Això es produeix en el present d'indicatiu i de sunjuntiu i en l'imperatiu: tusso, tussi, tus...
Alteracions ortogràfiques de la tercera conjugació:
Verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir haurán d'emprar la dièresi: païm, païu...
Les preífrasis verbals:
a) d'infinitiu:
·d'obligació: haver de + infinitiu, caldre + infinitiu
·d'imminència: anar a + infinitiu, estar a ount de + infinitiu
·de probabilitat: deure+ infinitiu
·de començament: començar a + infinitiu, arrencar a + infinitiu, posar-se a + infinitiu
·d'intencionament: voler + nfinitiu, provar de + infinitiu
·de finalització: acabar de + infinitiu
· de possibilitat: poder + infinitiu
·ponderativa: arribar a + infinitiu
·de repetició: tornar a + infinitiu
b) de gerundi:
·de duració: estar + gerundi, anar + gerundi, passar + gerundi
·de conseqüència: acabar + gerundi
·de continuïtat: continuar + gerundi
c) de participi:
·de conseqüència: quedar + participi, tenir + participi
·de resolució: tenir + participi
Expressions incorrectes:
·ser precís + infinitiu
·haver-hi que / tenir que + infinitiu
·anar a + infinitiu
· venir + gerundi
·portar + gerundi
·futur o el condicional per expressar probabilitat
Verbs regulars i verbs irregulars:
Els verbs regulars es conjuguen combinant l'arrel o lexema amb els morfemes de temps, persona, nombre i mode.
Els verbs irregulars són aquells que representen canvis en l'arrel o en les terminacions.
Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació:
a)Infinitius acabats esn -car, çar, -gar, -jar, -uar + desinència e o i canvien de grafia:
c - que: tacar, taco, taques, taquin
ç - c: caçar, caço, cacem, cacin
g - gu: fregar, frego, freguem, freguin...
j - g: penjar, penjo, pengem, pengis...
u - ü: adequar, adeqüo, adeqüa, adeqües, adeqüis...
b)Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar i -uar + desinències -i, -is, -in s'sescriuen amb dièresi:
Present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn...
Imperatiu: crea, creï, creem creeu, creïn...
Irregularitats de la segona conjugació:
a)Infinitius acabats en -ldre i -ndre: moldre, absoldre, resoldre...
b) Infinitius acabats en vocal + -ure: beure, dure, viure...
c)Infinitus acabats en vocal + -ixer: conèixer, aparèixer, néixer...
d)Infinitius acabats en consonant + -re o -er: rebre, concebre, percebre...
*Formes verbals que poden presentar la irregularitat:
·1a Persona present d'indicatiu: valc, molc, prenc...
·Passat simple: escriguí, escriques, escrigué...
·Present de subjuntiu: ofengui, ofenguis, ofengui...
·Imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, coneguéssim...
·Imperatiu: rep, rebi, rebem...
Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació:
Alguns verbs modifiquen la vocal del radial, segons si és tònica o àtona: jeu/jaurà (jeure)
Els verbs poder i voler canvuen la vocal de l'arrel per u en les formes de la 1a persona del present d'indicatiu i tot el present de subjuntiu i de l'imperatiu: puc, pugui, vulgui...
Tercera conjugació:
La majoria del verbs afegeixen un increment -eix- abans de la terminació al present d'indicatiu i de sunjuntiu i també a l'imperatiu. (verbs incoatius): pateixo, pateixes, pateix...
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir canvien la vocal de l'arrel de o a u quan es troba en posició tònica. Això es produeix en el present d'indicatiu i de sunjuntiu i en l'imperatiu: tusso, tussi, tus...
Alteracions ortogràfiques de la tercera conjugació:
Verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir haurán d'emprar la dièresi: païm, païu...
Les preífrasis verbals:
a) d'infinitiu:
·d'obligació: haver de + infinitiu, caldre + infinitiu
·d'imminència: anar a + infinitiu, estar a ount de + infinitiu
·de probabilitat: deure+ infinitiu
·de començament: començar a + infinitiu, arrencar a + infinitiu, posar-se a + infinitiu
·d'intencionament: voler + nfinitiu, provar de + infinitiu
·de finalització: acabar de + infinitiu
· de possibilitat: poder + infinitiu
·ponderativa: arribar a + infinitiu
·de repetició: tornar a + infinitiu
b) de gerundi:
·de duració: estar + gerundi, anar + gerundi, passar + gerundi
·de conseqüència: acabar + gerundi
·de continuïtat: continuar + gerundi
c) de participi:
·de conseqüència: quedar + participi, tenir + participi
·de resolució: tenir + participi
Expressions incorrectes:
·ser precís + infinitiu
·haver-hi que / tenir que + infinitiu
·anar a + infinitiu
· venir + gerundi
·portar + gerundi
·futur o el condicional per expressar probabilitat
LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA
Representen dos sons diferents; per tant és important saber-los distingir, perquè hi ha paraules que només es diferencien per aquest so.
·Essa sonora (s i z):
a) Z al principi de paraula: zebra, zona, zel...
b) Z després de consonant: esmorzar, pinzell, onze...
c) S entre vocals: casa, pesar, cervesa... Excepte en alguns mots cultes, que s'escriuen Z: traoezi, amazona, ozó...
d) S en els derivats del compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar, transportar...
Casos especials de la essa sonora:
a) Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes però hem de pronunciar amb essa sonora: països, Susanna, nasal...
b) Hi ha un sequit de mots que en castellà acaben en S però que en català, en singular, no: crisi, tesi, dosi...
·Essa sorda (s,ss,c,ç i sc):
a) S al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, dansa, tros...
b) SS entre vocals: pallasso, passió, grossa...
c) C al principi de paraula de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, places, nació...
d) Ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, lluç...
e) SC entre vocals: escena, ascensor, piscina...
Casos especials de la essa sorda:
a) Quan davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no escrivim mai ss: contasenya, asimetria, sobresortir...
b) Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda:
1.Les paraules acabades en -essa (alcadessa...); -gressió/gressor (agressió, transgressor...); -missió/-missor (transmissió, emissor...); -pressió/-pressor (repressió, opressor...)
2.Altres mots: discussió, excessiu, premisa...
·Essa sonora (s i z):
a) Z al principi de paraula: zebra, zona, zel...
b) Z després de consonant: esmorzar, pinzell, onze...
c) S entre vocals: casa, pesar, cervesa... Excepte en alguns mots cultes, que s'escriuen Z: traoezi, amazona, ozó...
d) S en els derivats del compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar, transportar...
Casos especials de la essa sonora:
a) Hi ha una sèrie de paraules que generen dubtes però hem de pronunciar amb essa sonora: països, Susanna, nasal...
b) Hi ha un sequit de mots que en castellà acaben en S però que en català, en singular, no: crisi, tesi, dosi...
·Essa sorda (s,ss,c,ç i sc):
a) S al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, dansa, tros...
b) SS entre vocals: pallasso, passió, grossa...
c) C al principi de paraula de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, places, nació...
d) Ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, lluç...
e) SC entre vocals: escena, ascensor, piscina...
Casos especials de la essa sorda:
a) Quan davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no escrivim mai ss: contasenya, asimetria, sobresortir...
b) Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda:
1.Les paraules acabades en -essa (alcadessa...); -gressió/gressor (agressió, transgressor...); -missió/-missor (transmissió, emissor...); -pressió/-pressor (repressió, opressor...)
2.Altres mots: discussió, excessiu, premisa...
EL TEATRE CULTE I EL TEATRE POPULAR
·El teatre culte es solia representar a la cort, una cort castellanitzada, i que el teatre, més que cap altre gènere, representa la societat que hi viu
·Fins l'època moderna no podem afirmar l'existència d'un teatre culte, ja que aquest va molt lligat a la vida social de les corts modernes. En canvi, durant l'edat mitjana, el teatre d'arrels populars va prenent protagonisme i es consolida com una de les fonts d'entreteniment més importants
Teatre culte:
Es representen en un cercle cortesà. L'autor és conegut i situa l'acció en contextos aristocràtics, Destaca per l'alt contingut satíric. El teatre religiós culte és escàs.
Podem trobar peces com Serafina, La vesita o El cortesano
Teatre Popular:
Es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició. Els textos són més conservadors i més medievalistes.
Els actors són persones del poble.
Podem trobar peces com Els pastorets, el Misteri d'Elx o la Passió
·Fins l'època moderna no podem afirmar l'existència d'un teatre culte, ja que aquest va molt lligat a la vida social de les corts modernes. En canvi, durant l'edat mitjana, el teatre d'arrels populars va prenent protagonisme i es consolida com una de les fonts d'entreteniment més importants
Teatre culte:
Es representen en un cercle cortesà. L'autor és conegut i situa l'acció en contextos aristocràtics, Destaca per l'alt contingut satíric. El teatre religiós culte és escàs.
Podem trobar peces com Serafina, La vesita o El cortesano
Teatre Popular:
Es caracteritza per ser un teatre lligat a la tradició. Els textos són més conservadors i més medievalistes.
Els actors són persones del poble.
Podem trobar peces com Els pastorets, el Misteri d'Elx o la Passió
dilluns, 6 de març del 2017
LA COMPOSICIÓ I L'ÚS DEL GUIONET
El prosediment per formar paraules noves s'anomena composició i els mots resultants són els compostos
Substantius formats per verb + substantiu:
El mot resultant és variable: un paraigua, uns paraigües...
Substantius formats per adjectiu + substantiu/substantiu + adjectiu:
Alguns porten guionet entre els dos elements: cama-sec, aiguardent, pit-roig...
Substantius formats per substantiu + substantiu:
Alguns portenla conjunció i entre els dos noms: aiguaneu, filferro, allioli...
Adjectius formats per substantius + adjectiu:
Els dos mots no concorden sempre: boca (femení) i badat (masculí) bocabadat
La concordança es dona entre l'adjectiu resultant i el substantiu a què es refereix: una noia bocabadada, uns nois bocabadats...
Adjctius formats per adjectiu + adjectiu:
anglosaxó,grecoromà,sordmut...
Altres casos:
Compostos que funcionen com a adverbis o preposicions: potser, tanmateix, perquè...
Compostos repetitius, que sempre porten quionet: xino-xano, xup-xup, poti-poti...
El guionet en els mots compostos:
·Els mots compostos que comencen per un punt cardinal: sud-est, nord-americà, sud-africà...
·Els compostos repetitius
·Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s, x: poca-solta, para-xocs, soca-rel...
·Els mots que, si no portessin, generarien confusió: pit-roig, pèl-llarg...
Substantius formats per verb + substantiu:
El mot resultant és variable: un paraigua, uns paraigües...
Substantius formats per adjectiu + substantiu/substantiu + adjectiu:
Alguns porten guionet entre els dos elements: cama-sec, aiguardent, pit-roig...
Substantius formats per substantiu + substantiu:
Alguns portenla conjunció i entre els dos noms: aiguaneu, filferro, allioli...
Adjectius formats per substantius + adjectiu:
Els dos mots no concorden sempre: boca (femení) i badat (masculí) bocabadat
La concordança es dona entre l'adjectiu resultant i el substantiu a què es refereix: una noia bocabadada, uns nois bocabadats...
Adjctius formats per adjectiu + adjectiu:
anglosaxó,grecoromà,sordmut...
Altres casos:
Compostos que funcionen com a adverbis o preposicions: potser, tanmateix, perquè...
Compostos repetitius, que sempre porten quionet: xino-xano, xup-xup, poti-poti...
El guionet en els mots compostos:
·Els mots compostos que comencen per un punt cardinal: sud-est, nord-americà, sud-africà...
·Els compostos repetitius
·Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s, x: poca-solta, para-xocs, soca-rel...
·Els mots que, si no portessin, generarien confusió: pit-roig, pèl-llarg...
LA DIÈRESI
Indica que dos vocals no formen diftong, són hiats.
Altres usos de la dièresi:
Sobre la u dels grups güe/güi i qüe/qüi, per marcar que es pronuncia la u.
Ex: aigüera, freqüent, pingüí...
Estalvi de la dièresi:
No porten dièresi, emcara que formin hiat:
·Paraules acabades amb els sufixos -isme i -ista: egoisme, ateisme, altruista...
·Paraules formades amb prefixos acabats en vocals com ara anti-, re-, co-, auto-, contra-: antiimoperialista, reimpresió, coincidir...
·Les formes verbals de l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir, -uir: reduir, obeir; reduint, obeint...
La dièresi en les formes verbals:
·Participis dels verbs acabats en -eir, -uir: reduït, obeïr...
·Verbs acabats en -iar, -oar, -uar, -ear també tenen el radical acabat en vocal i això fa que quan aquesta vocal entra en contacte amb la i de la terminació es formi un hiat. Això succeeix en les formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu
Altres usos de la dièresi:
Sobre la u dels grups güe/güi i qüe/qüi, per marcar que es pronuncia la u.
Ex: aigüera, freqüent, pingüí...
Estalvi de la dièresi:
No porten dièresi, emcara que formin hiat:
·Paraules acabades amb els sufixos -isme i -ista: egoisme, ateisme, altruista...
·Paraules formades amb prefixos acabats en vocals com ara anti-, re-, co-, auto-, contra-: antiimoperialista, reimpresió, coincidir...
·Les formes verbals de l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -eir, -uir: reduir, obeir; reduint, obeint...
La dièresi en les formes verbals:
·Participis dels verbs acabats en -eir, -uir: reduït, obeïr...
·Verbs acabats en -iar, -oar, -uar, -ear també tenen el radical acabat en vocal i això fa que quan aquesta vocal entra en contacte amb la i de la terminació es formi un hiat. Això succeeix en les formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)