dijous, 24 de novembre del 2016

POESIA DEL SEGLE XVI

L'HABILITACIÓ. METÀFORA I METONÍMIA

L'habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi ha un canvi de categoria gramatical que n'afecta el significat. En aquest cas diríem que un verb ha estat habilitat com a nom.

De nom propi a nom comú: A casa, hi tinc un Picasso

De verb a nom: L'esmorzar és l'àpat més important

D'adjectiu a nom: Els joves són el nostre futur

De nom a adjectiu: La teva jaqueta és grisa, oi?

De verb a adjectiu: Aquest nen va amb la roba apedaçada



La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra oaraula perquè hi té algun element comú.

Exemple: Ella és un tros de pa



La metonímia és una oaraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat

Exemple: Avui es Sant Jordi

ELS DIACRÍTICS

Són paraules que s'accentuen malgrat que no compleixin aquestes regles. Porten accent únicament per distingir-les d'altres paraules que s'escriuen o es pronuncien de manera molt semblant

Aquests són els diacrítics:

bé, bens: de bona fortuna // be, bens: nom de la lletra, xai

déu, déus: divinitat // deu, deus: nombre, font, verb deures

és: verb ser // es: pronom reflexiu

mà: part del cos // ma: possessiu

més: quantitatiu // mes: part de l'any, possessiu

món: univers // mon: possessiu

pèl, pèls: vellositat // pel, pels; contracció per + el i per + els

què: interrogatiu i relatiu darrere de preposició // que: relatiu, exclamatiu

sé: verb ser // se: pronom reflexiu

sí, sís: afirmació // si: condicionl, nota musical, pronom reflexiu

són: verb ser // son: fer o ganes de dormir, possessiu

té: verb tenir // te: plata, infusió, lletra, pronom

vós: pronom personal // vos: pronom feble

JOAN LLUÍS VIVES

L'obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrit en llatí, llevat d'alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin

Les seves obres més importants:

-Liber in pseudodialecticos
-Introductio ad sapientiam
-Dedisciplinis libri

JOAN BOSCÀ

Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està escrita en llengua castellana, exceptuant alguns, molts pocs, versos en català.

Boscà és comsiderat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica.

Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter mñes tradicional i, mñes endevant, seguit els consells del seu amic Grcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sont¡ets i estrofes renaixentistes

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

-Es desenvolupa entre els segles XV I XVI, malgrat que a Itàlia comença abans

-Interès per l'ésser humà i la natura

-Fascinació per l'antiguitat clàssica

-La reivindicació de l'ésser humà com a únic individu

-Confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.

EL DETERMINANTS

Els determinants limiten el significat del nom.

L'article: Acompanya al nim quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. Concorda en gènere i nombre.

Exemple: el (l'), la (l'), els, les, ne (n') i na (n')

Els demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania.

Exemple: Asquest, asqueta, aquests, aquestes.

Els possesius: Determinen dependència o pertinença.

Exemple: meu, meva, meus, meves.

Els numerals: Determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o un multiplicació.

Exemple: un, primer, mig, doble, parell.

Els quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa.

Exemple: més, tant, gaire

Els indefinits: Expressen una cuantitat molt imprecisa

Exemple: un, diversos, qualsevol, cada

L'ADJECTIU

L'adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementària.

Adjectius amb dues terminacions:
Són els adjectius que concorden en gènere i nombre amb el nom.

Exemple: sol, sola, sols, soles

Adjectius d'una sola terminció:
Són els adjectius que no tenen flexió de gènere.

Exemple: alegre

dilluns, 17 d’octubre del 2016

CORRENTS ARTÍSTICS

Renaixement: Itàlia (bressol del Renaixement), domini del positivisme i l'antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.

Barroc: Vinculació amb la monarquía absolutista, domini del sentiment de desepció i pessimisme i ornamentació i jocs de praules per concentrar sentiments i emocions.

Il·lustració: Resposta ideològica al Barroc, la raó i harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:SEGLES XV-XVIII

Esdeveniments importants a Europa:

-Descobriment d'Amèrica

-Revolució francesa

-Neix la burgesia

-Humanisme

-Contrareforma

-Invenció de la imprenta

-Renaixement, Barroc iI·lustració

-Revalorització de l'artista o creador

-Neix l'òpera

L'ACCENTUACIÓ

Les normes de l'accentuació són les següents:

Agudes: Paraules acabades en vocal, en en o en in


Planes: Paraules acabades en terminacions que no siguin vocalvocal + s o en in


Esdrúixoles: S'accentuen totes