dijous, 24 de novembre del 2016
POESIA DEL SEGLE XVI
L'HABILITACIÓ. METÀFORA I METONÍMIA
L'habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi ha un canvi de categoria gramatical que n'afecta el significat. En aquest cas diríem que un verb ha estat habilitat com a nom.
De nom propi a nom comú: A casa, hi tinc un Picasso
De verb a nom: L'esmorzar és l'àpat més important
D'adjectiu a nom: Els joves són el nostre futur
De nom a adjectiu: La teva jaqueta és grisa, oi?
De verb a adjectiu: Aquest nen va amb la roba apedaçada
La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra oaraula perquè hi té algun element comú.
Exemple: Ella és un tros de pa
La metonímia és una oaraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat
Exemple: Avui es Sant Jordi
De nom propi a nom comú: A casa, hi tinc un Picasso
De verb a nom: L'esmorzar és l'àpat més important
D'adjectiu a nom: Els joves són el nostre futur
De nom a adjectiu: La teva jaqueta és grisa, oi?
De verb a adjectiu: Aquest nen va amb la roba apedaçada
La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra oaraula perquè hi té algun element comú.
Exemple: Ella és un tros de pa
La metonímia és una oaraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat
Exemple: Avui es Sant Jordi
ELS DIACRÍTICS
Són paraules que s'accentuen malgrat que no compleixin aquestes regles. Porten accent únicament per distingir-les d'altres paraules que s'escriuen o es pronuncien de manera molt semblant
Aquests són els diacrítics:
bé, bens: de bona fortuna // be, bens: nom de la lletra, xai
déu, déus: divinitat // deu, deus: nombre, font, verb deures
és: verb ser // es: pronom reflexiu
mà: part del cos // ma: possessiu
més: quantitatiu // mes: part de l'any, possessiu
món: univers // mon: possessiu
pèl, pèls: vellositat // pel, pels; contracció per + el i per + els
què: interrogatiu i relatiu darrere de preposició // que: relatiu, exclamatiu
sé: verb ser // se: pronom reflexiu
sí, sís: afirmació // si: condicionl, nota musical, pronom reflexiu
són: verb ser // son: fer o ganes de dormir, possessiu
té: verb tenir // te: plata, infusió, lletra, pronom
vós: pronom personal // vos: pronom feble
Aquests són els diacrítics:
bé, bens: de bona fortuna // be, bens: nom de la lletra, xai
déu, déus: divinitat // deu, deus: nombre, font, verb deures
és: verb ser // es: pronom reflexiu
mà: part del cos // ma: possessiu
més: quantitatiu // mes: part de l'any, possessiu
món: univers // mon: possessiu
pèl, pèls: vellositat // pel, pels; contracció per + el i per + els
què: interrogatiu i relatiu darrere de preposició // que: relatiu, exclamatiu
sé: verb ser // se: pronom reflexiu
sí, sís: afirmació // si: condicionl, nota musical, pronom reflexiu
són: verb ser // son: fer o ganes de dormir, possessiu
té: verb tenir // te: plata, infusió, lletra, pronom
vós: pronom personal // vos: pronom feble
JOAN LLUÍS VIVES
L'obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrit en llatí, llevat d'alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin
Les seves obres més importants:
-Liber in pseudodialecticos
-Introductio ad sapientiam
-Dedisciplinis libri
Les seves obres més importants:
-Liber in pseudodialecticos
-Introductio ad sapientiam
-Dedisciplinis libri
JOAN BOSCÀ
Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està escrita en llengua castellana, exceptuant alguns, molts pocs, versos en català.
Boscà és comsiderat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica.
Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter mñes tradicional i, mñes endevant, seguit els consells del seu amic Grcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sont¡ets i estrofes renaixentistes
Boscà és comsiderat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica.
Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter mñes tradicional i, mñes endevant, seguit els consells del seu amic Grcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sont¡ets i estrofes renaixentistes
CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT
-Es desenvolupa entre els segles XV I XVI, malgrat que a Itàlia comença abans
-Interès per l'ésser humà i la natura
-Fascinació per l'antiguitat clàssica
-La reivindicació de l'ésser humà com a únic individu
-Confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.
-Interès per l'ésser humà i la natura
-Fascinació per l'antiguitat clàssica
-La reivindicació de l'ésser humà com a únic individu
-Confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.
EL DETERMINANTS
Els determinants limiten el significat del nom.
L'article: Acompanya al nim quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. Concorda en gènere i nombre.
Exemple: el (l'), la (l'), els, les, ne (n') i na (n')
Els demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania.
Exemple: Asquest, asqueta, aquests, aquestes.
Els possesius: Determinen dependència o pertinença.
Exemple: meu, meva, meus, meves.
Els numerals: Determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o un multiplicació.
Exemple: un, primer, mig, doble, parell.
Els quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa.
Exemple: més, tant, gaire
Els indefinits: Expressen una cuantitat molt imprecisa
Exemple: un, diversos, qualsevol, cada
L'article: Acompanya al nim quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. Concorda en gènere i nombre.
Exemple: el (l'), la (l'), els, les, ne (n') i na (n')
Els demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania.
Exemple: Asquest, asqueta, aquests, aquestes.
Els possesius: Determinen dependència o pertinença.
Exemple: meu, meva, meus, meves.
Els numerals: Determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o un multiplicació.
Exemple: un, primer, mig, doble, parell.
Els quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa.
Exemple: més, tant, gaire
Els indefinits: Expressen una cuantitat molt imprecisa
Exemple: un, diversos, qualsevol, cada
L'ADJECTIU
L'adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementària.
Adjectius amb dues terminacions:
Són els adjectius que concorden en gènere i nombre amb el nom.
Exemple: sol, sola, sols, soles
Adjectius d'una sola terminció:
Són els adjectius que no tenen flexió de gènere.
Exemple: alegre
Adjectius amb dues terminacions:
Són els adjectius que concorden en gènere i nombre amb el nom.
Exemple: sol, sola, sols, soles
Adjectius d'una sola terminció:
Són els adjectius que no tenen flexió de gènere.
Exemple: alegre
dilluns, 17 d’octubre del 2016
CORRENTS ARTÍSTICS
Renaixement: Itàlia (bressol del Renaixement), domini del positivisme i l'antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.
Barroc: Vinculació amb la monarquía absolutista, domini del sentiment de desepció i pessimisme i ornamentació i jocs de praules per concentrar sentiments i emocions.
Il·lustració: Resposta ideològica al Barroc, la raó i harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art
Barroc: Vinculació amb la monarquía absolutista, domini del sentiment de desepció i pessimisme i ornamentació i jocs de praules per concentrar sentiments i emocions.
Il·lustració: Resposta ideològica al Barroc, la raó i harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:SEGLES XV-XVIII
Esdeveniments importants a Europa:
-Descobriment d'Amèrica
-Revolució francesa
-Neix la burgesia
-Humanisme
-Contrareforma
-Invenció de la imprenta
-Renaixement, Barroc iI·lustració
-Revalorització de l'artista o creador
-Neix l'òpera
L'ACCENTUACIÓ
Les normes de l'accentuació són les següents:
Agudes: Paraules acabades en vocal, en en o en in
Planes: Paraules acabades en terminacions que no siguin vocal, vocal + s o en in
Esdrúixoles: S'accentuen totes
Agudes: Paraules acabades en vocal, en en o en in
Planes: Paraules acabades en terminacions que no siguin vocal, vocal + s o en in
Esdrúixoles: S'accentuen totes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)